No hi ha res com estar tancada a casa durant dies (cuidant a la infecciosa) per fer "zafarrancho". he trobat això... és de fa gairebé un any....

Em dic Lluna.

No recordo des de quan demana una germaneta, potser des de que parla. L'ha demanat de totes les maneres possibles. Carinyosament i impetuosament... no es talla. Ha agafat rabietes i tot demanant-la...

Jo reconec que cada primavera m'entra "la llamada de la selva" i he apel.lat al poc seny que tinc per acallar el meu instint. Però els nens "oloren" els instints i quan més ganes en tinc jó, més ataca ella.

Ademés Mare Natura l'ha fet massa espavilada i ha après molts mètodes.
En públic em va acariciant la panxa i va dient "la meva germaneta, la meva germaneta..." i li fa petons (a la panxa) i li canta cançonetes...
Com que es vesteix sola de fa molt temps jo li agraeixo i li dic que quan més autònoma és ella, més temps tinc jo per mi i em diu: "i també podria vestir jo al bebe mentre tu et dutxes..."
Em va molestar especialment una temporada que em trobava mames i em passaven coses com... "hola, Diana, et puc fer una pregunta?" "no, no estic prenyada per molt que ho digui la Henar. era això?" "sí..."
Vaig haver de tallar d'arrel xantatges eocionals: "me n'aniré a viure a casa la Lucia (una amigueta seva) perque així tindré mama, papa, germà i germana !!" "doncs ves-hi, Henar, ves-hi..."
De vegades m'he excusat amb mentides i és pitjor: "Henar, és que s'ha de tenir nòvio..." "pues busca'l, mama, què esperes?"
I és llesta, la puta. Em va preguntar per què el papa del Brais no s'emportava el Guerau... li vaig explicar que ell no era el papa del Guerau, només del Brais, que el Guerau no en tenia de papa. "qui li va posar a la panxa?" el metge, Henar. "pues mama, ves al metge !!"
"som una família molt petita" (somicant) "no és veritat. tens un munt de tiets, tietes, cosinetes, un cosí, un munt de iaies i un abuelo !!!"
I vaig decidir no excusar-me més. Henar, no penso tenir més fills.

Llavors la va inventar. Té una germana imaginària i es diu Lluna, la Lluna aquí, la Lluna allà...
Henar no tens cap germana i per part meva no la tindràs. Però no et fa falta, no saps lo bonic que és tractar als amics com a germans.

Ho devia captar perque llavors va començar tot: mama, no em dic Henar, em dic Lluna. Primer no li vaig donar importància, però poc a poc em va fer gràcia i quan ella s'enrotllava amb mi, jo li deia així.
A l'escola, la educadora em pregunta "saps que la Henar es canvia el nom?" "ai, sí, li dic jo tota contenta, ara es diu Lluna..." i per com em mira intueixo que, tal com al Manel de P3 no li acabava de semblar bé els amics imaginaris de la Henar, a l'Anna de P4 tampoc se n'alegra de que a mi em faci gràcia el canvi de nom... "mentre només sigui un sarrampió" em diu... no la coneix encara, dedueixo... la Henar està volada, té un sarrampió darrere un altre... ja la coneixerà...
Total, que les monitores de reforç es tornen leles perque la nena ha après a escriure LLUNA (li he ensenyat jo però me'n guardaré prou de dir-li) i no sabien de qui eren els dibuixos per guardar-los...
Per la mare que ajuda en el jardí de l'escola me n'adono que no queda tot aquí... "l'altre dia els dic als petits: aneu a buscar la Henar que a ella li agrada fer això. i no es van moure, Diana, i un em va dir tot seriós que ja no en tenien cap de Henar, que ara es deia Lluna "
I la seva amigueta Lucia també es vol dir Lluna i també vol firmar així els dibuixos...
Una tarda em ve el petit Oscar plorant perque la Lluna li ha pres els colors... "i a mi què. jo sóc la mama de la Henar" "no, (em diu tot enfadat) tu ets la mama de la Lluna.
No sabia que la menuda aquesta tingués tan poder de convicció... entre això i lo boja que està... potser en treurem una líder de secta !!!! juas juas juas

I tot i que sé que la professora s'esgarrifaria si ho sabés... li explico tot a la Noemí i li demano que del tió de Nadal surti alguna cosa amb el nom de LLUNA. I la Noe ho fa. (estem totes tarades en aquesta família...) però la Henar està atabalada amb tants i tants regals (el dia de Nadal casa ma tia sembla una fàbrica de joguines...) i no se n'adona. Repeteixo per Reis. Hi ha un regal que posa HENAR i un altre que posa LLUNA. Ara sí se n'adona i es posa super contenta !!

De fet, la carta als Reis, que és un dibuix, li dic que l'ha de firmar i posa LLUNA. Henar, tia, que no et trobaran....
"no són màgics?"
Trobo que és molt xula per ser tan xica... a qui deu haver sortit? jeje

I quan ja tots ens hi hem acostumat... "mama, mama, ara em dic Corasón" corasón? "sí, sí, sí "
Ets una hortera, Henar.

P.D. Aques any he agrait molt que els Reixos no siguin de veritat perque la Lluna volia demanar "o una germaneta o un gos..." la vaig convèncer de que aquestes coses no les podien regalar els Reis... ara només em queda matar a ma germana perque els Reis a les seves filles els hi ha portat dues ovelles... i com la meva faci comparacions...